SERRALLONGA

Si no fos que els de la part de mar de Sinera ja sabem que som un poble acollidor i…

– Que servem les nostres arrels fins a límits insospitats,
– Que acollim els vianants assedegats de veritat i els guarim el cos i l’ànima..
– Que guarim els malalts que han vingut a cercar posada i que, en justa retribució,  ens han donat les reliquies del nostre Sant Patró—
– Que fem un vot de vila perque el nostrat Sant Roc ens va guarir de la pesta  i nosaltres en justa correspondència el recordem any rera any i que  els macips i macipes,  tot cridant Sant Roc, Sant Roc omplen de sóns de picarols els portals de Sinera …..
– Que tenim a la Mare de Déu fumadora com emblema de la lluita contra el mal i fins i tot, en consuetudinària tolerància  deixem  que la mainada fumi fulles de ridolta i matafaluga…. essent aquesta la millor manera que no tornin a fumar mai més…
– Que cremem una bota la vigilia de Sant Marçal en recordança de la dedicació del temple….
– Que tenim Sants nostrats i propis, Santa Amància, Sant Fèlix, Sant Desideri, Sant Pròsper, Sant Benigne, Sant Laureat, la Mare Paula, Sant Zenon, Sant Roc, Sant Elm, Sant Joan i tuti quanti….
-Que tenim el símbol de la nostra independència  onejant  dia rera dia al bell mig del campanar de Santa Maria…
-Que acollim el desvalgut i el qui sofreix car ells son els nostres únics senyors.
-Que estimem amb cor abrandat i vetllem que per ponent no es desi el sol a l’armari del mal temps…
– Que sabem que no és amb paraules que cridarem l’estel damunt de la bandera…
– Que estem ben cofois de preservar la nostra parla i sabem baixar, amb la Tereseta , les escaletes de la placeta… 
– Que sabem cridar, cor que vols cor que desitges:  Escolta Sepharad, els pobles no poden ser si no son lliures…
– Que  sabem esguardar la riera que ens parteix pel mig però que al mateix temps ens uneix…. 
– Que sabem que la nostra vila vista des del mar, és com la barca de la vida ….

– Que …….. si no fos per tot aixó, us recomanaria un article de l’Ara que, avui, precisament avui, una noieta ha descobert que alguns arenyencs fan coses altruistes, i que  no ho fan per doblers, sino per a gaudi de l’esperit i de conrear el més preuat a aquesta Vila, la convivència i l’amistat, o sigui la joia de viure la vida compartida amb els que estimem….
 
Però fins avui,  aquesta noieta no ho havia notat!!!! Lloat sigui el Senyor que avui, ella, només ella ho ha notat …
Brindis pels xicots i xicotes de Fem Ateneu …..  I donem la benvinguda a l’Empar al clos dels marenyencs de Sinera….
Apali! Llegiu l’article de l’Empar Moliner.