UNA LLAMBREGADA AL CARRER DE L’ESGLÉSIA: UN MUSEU A CEL OBERT

Foto: Carrer de l’Església de la nostra vila d’Arenys de Mar, aquest matí.

“Déu te guard vianant, vulguis contemplar per a gaudi del teu esperit el que atresora i t’ofereix aquest carrer obert a les darreries del segle XVI”

Aquest text de la ceràmica que encapçala el nostre carrer de l’Església va ser escrit (poca gent ho sap) pel nostre estimat i molt plorat  rector i amic,  Mn. Martí Amagat i Matamala…. Ell es va estimar  molt Arenys, però per estimar Arenys calia, i així ho feia, estimar-se el seu carrer, o sigui el de l’Església…..
I si voleu, un dia podríem passejar per aquest carrer que és un museu a cel obert:
Hi podeu veure que del carrer en surt un carreró petit  que no és un carrer, sinó que és una acció revolucionaria de 1868 (per mor de la Gloriosa) i revolucionariament varem tirar a terra la rectoria… potser perquè la dona de l’Alcalde, (revolucionari ell! ) pogués arribar amb millors condicions al rosari que es resava a l’església parroquial.
I si goiteu bé,  veureu un símbol revolucionari: L’àguila bicéfala de la casa d’Àustria. Quan els borbons varen guanyar la guerra de Successió i l’11 de setembre ens varen furtar les nostres llibertats. Va ser llavors que  els estadants del carrer de l’Església varen mostrar, i encara avui, la seva voluntat de ser de la casa d’Austria…… Ah! I si encara mireu més bé, algú hi va posar la !flor de lis! El  símbol de la casa de Borbó, de cap per avall…. i ja sabeu que la flor de lis era de procedència francesa… i n’hi deien la “beauty fleur” i d’aquí ve que avui blasmem als qui no ens estimen com a botiflers que, per dissort, encara n’hi ha….

Ah! I hi trobareu Sant Pere amb la seva barca… I també trobareu qui havia de ser el nostre patró Sant Elm que ens vigila des del cancell del portal xic de l’Església…

I també hi trobareu una anella per recordança de la bona acollida…… I una quilla de vaixell que fa d’ampit de finestra (No pot ser d’altre manera,  si estem a marina!)… o hi veureu l’Estudi de pilots  i el primer teatre viu de Catalunya…. i al fons, al cimbell del campanar, el símbol de la nostra independència, en forma de bandereta. I tancant per baix,  la nostra església amb el seu retaule, i per la banda d’amunt hi trobareu el molí de dalt, altrament conegut com el Calisay………

I si voleu veure unes fotografies, cliqueu aquí!!!!

 

 

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en MARENY-SINERA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari