L’HOME DE LA LLUNA

Foto: Lluna plena i encisada, tu que el veus a ell i a mi, fes que aquesta nit somiï, el que es vulgui casar amb mi.

Avui una contalla d’aquell que no respecte el descans dominical i tot i amagar-se de tots i de tothom, és trobat en falta per qui menys s’espera….
– I doncs vailet, que fas en diumenge tot netejant els margenals…..
– Doncs mira…..  no és el que sembla, en realitat jo faig festa, però m’he dit…. vaig a passejar i … com que m’avorria, aquí em teniu, tot plegat només dallant unes quantes males herbes.
Però és clar, quan qui et troba en falta és Nostramo, no hi ha res a fer…
-I com que treballaves d’amagat, ara, perquè tothom et vegi , quan et moris quedaràs imprés a la faç de la lluna….
I des d’aquell dia, si us mireu bé la lluna, hi trobareu la figura del pobre vailet que, temps era temps, no va guardar el descans dominical…

I com sempre, si voleu escoltar la contalla, cliqueu aquí o al dessota….

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari