AI!! ARA QUE ET VEIG!

Foto: Aquarela de Lluís Montanyà de la Riera d’Arenys.

De matinet, amb el neguit diari de la feina que mai acaba de posar-se el dia…. riera avall, … minuts comptats per arribar tot just amb els 5 minuts de cortesia, et criden..
Ep!!! …
Em giro, veig a n’en LL.
Ai! ara que et veig, que fa.
Perdona…. ja se que vas atrafegat….. sempre amb el neguit diari….
-Però t’ho haig de dir…. aquest dia, amb el transistor, per la riera, (cada dia passejo per la riera, em diu) m’assec a un dels bancs del “si no fos”… els de radio Arenys que fan: Ara si us sembla bé, podeu escoltar  una contalla de les d’en R.V.
Fins quí, no havia capit què em volia dir en LL.
Perdona. Em fa.
No et volia destorbar, però t’ho haig de dir…… em vaig emocionar amb la contalla del gos….  I els ulls s’em van humitejar….
-La contalla d’en Brillon em va colpir -afegeix- … i per uns instants les llagrimes em corrien galtes avall. Gràcies!!….
I en LL. em deixa, amb un somriure consirós…
Li havia agradat, o millor,  l’havia emocionat, la contalla d’en Brillon.
Això és viure en una vila encerclada de turons i oberta al mar. Us trobeu giragonses de vida que us surten a l’encalç a la nostrada Riera…
Si voleu, podeu escoltar la contalla d’en Brillon…. un conte d’en Joan Barat…

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en TASTS DE VIDA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari