CAIGUI QUI CAIGUI (O PETI QUI PETI)

Foto: Grup de frares entaulats. (Àpat fratern en la postguerra del pare Josep Ma. de Vera)

Apali!!
Avui podeu escoltar una contalla en la que s’escateix com, un convent de frares, veu com, cada dia, o cada setmana, hi ha un frare que fa l’estella, o sigui que se’n va a l’altre barri, o sigui, que estira la pota.
Preguntat el metge del poble, aquest veu clar que el motiu de l’espetegada son les perdius que, cada dia, de cada dia, els frares mengen després de sopar o després de dinar.
I així recomana al prior que retalli la menja de les perdius.
El convent es revolta i el pare abat pregunta si continuen menjant perdius o ho deixen córrer per mor de la millor salut del convent.
i aquí, tots, com un sol home canten:

A perdiu per barba
i caigui qui caigui.
A perdiu per cap
i peti qui peti!!

si voleu,escoltar, cliqueu aquí o al dessota.

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari