LA SÍPIA D’ARENYS!

Foto: La sípia d’Arenys, amb la cara de Crist,  pescada el 1934. (foto facilitada per en Joan Pons)Ara,  aquests dies, no se com, algú ha facilitat informació als de Radio Arenys que les sèpies, depèn com es miri, tenen la cara de Crist gravada a l’os de la sèpia….
I en van fer un xic de broma…
I els que sabíem una mica què havia passat a Arenys,  els passem informació i encetem una història tota curiosa….
Corria l’any 1934…. els d’Arenys, ja feia molt de temps que se’ns coneixia pels setciències… Bé, millor dit pel poble de “les” setciències… I tot perquè al capdamunt del Xifrè hi havia set estàtues que mostraven “les” set ciències (en realitat eren estatues que representaven la Prudència, les Bones Obres, La Caritat, la Fe, l’Esperança,  la Salut,  la Medecina)  …
Però és clar… la gent era molt mal pensada i de passar de ser el poble de “les” setciències, varem passar a ser el poble de… “els”  setciències… i tot, per aquesta tendència innata dels marenyencs a treure pit i pretendre saber-ne un xic més que els altres….

I estant així les coses… un pescador troba una sèpia gegant al mar… i l’os de la sèpia te gravada la cara de Crist….
I dit i fet… l’exposem amb tots els honors a l’espardenyeria de la Riera… I corrues de gent vingudes dels racons més ignots venien a la formosa vila marinera a gaudir de la cara de Crist…. i de passada, si els abellia, pispaven alguna que altra espardenya…. i fet i fet, varem haver de traslladar la sèpia a una altra botiga, i en aquest cas, l’exposavem a  “l’aparador”… (no fora cas que també ens birlessin alguns objectes.
I ja la tenim “armada” els dels pobles del voltant, que sempre havien esperat una excusa per poder fer forrolla dels setciències, ja la van tenir servida… Apali, i vinga broma amb la Cara de Cristo, apareguda a l’os d’una sèpia….
I és així com es va fer famosa la Sèpia d’Arenys … la foto de la qual, la trobareu a l’inici d’aquest post, gràcies a la troballa que ha fet en Joan Pons!.

Edifici Xifré, on es veuen les set estàtues

Edifici Xifré, on es veuen les set estàtues

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en MARENY-SINERA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari