EL MOLAR DE LA CALMA EN UN MATI FRESCORAL

Foto: El cel encalçat des del Molar…..

Als llavis una cançó del matí encalmat. I el dia era clar, i nosaltres amunt, a la recerca d’indrets nous, que encara n’hi ha, i molts. No els coneixem tots. Dies com avui ens adonem que no hem tastat ni un bocí del Montseny més pregon.

Enfilant-nos fins a tocar el Puig Drau, a la Calma, que tantes caminades ens ha suportat. Però avui per la banda del Molar, justet hem passat pel Collet dels Llops, de baixada ens ha quedat un xic allunyat l’Estret de Gibraltar (no us estranyeu, a muntanya els noms son sempre sonors), per dessota el serrat de les Bruixes, sense guipar-ne cap, i la roca barrinada, i el sot de la Tramuja i la riera de la Bascona i …. tots els indrets que en un matí resplendent ens anaven enllustrant l’ull assedegat de nous miratges i noves sensacions.

I el Molar, aquesta baluerna a mitja muntanya, on la mestressa, en riallada plena, ens explicava que no tenien corrent, que vivien a les fosques (que sort d’unes bateries a la cuina) que no volen l’energia solar, que…. i semblava que estiguéssim al temps antic,  a l’ombra dels til·lers i les figueres… I els temps s’ens allunyava  i nosaltres miràvem al lluny,  sabent que, a les poques hores premeríem el botó de la tele, que ens duria als temps massa moderns….

Apali , a gaudir-lo!

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en MONTSENY. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari