BRUIXES A COLLSACREU

Foto: Collsacreu nevat.

Mireu, avui no explico cap contalla d’altri. Avui explico un fet que em va passar personalment .
De com, servidor de vostès, va tenir la certesa de pujar cap a Collsacreu carregat de bruixes al cotxe.
M’expliquen un fet d’uns amics, que tenen una casa a Collsacreu, prop del pla de les Bruixes. Una nit es van trobar que tots els rellotges de la casa varen quedar aturats a 2/4 de tres de la matinada.
Això em fa pensar que,  és clar, com que la casa està prop del Pla de les Bruixes, doncs això: cosa de bruixes…
I quan pujo, al cap d’uns dies,  cap a Collsacreu, a dins del cotxe, esglaiat, comprovo que a cada giravolt escolto un esgarip de bruixes, Un crit esfereïdor que, a cada revolt, va creixent…
Voleu saber com acaba? doncs cliqueu aquí, o al dessota i escolteu!

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en TASTS DE VIDA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari