QUIN VISCLABAT!!

Foto:
Quan vaig arribar a Sant Celoni, ja fa més de vint-i-tres anys, a col.laborar amb l’Ajuntament,  vaig conèixer, i després vaig estimar molt, el que fou el secretari i amb el que vàrem esdevenir molt i molt amics, el plorat i enyorat Ramon Vila Roca….
Entre feinada i feinada, teníem temps d’explicar-nos algunes facècies…. jo li explicava les  d’Arenys i ell  les  de Sant Celoni i rodalies.
Un dia, explicant-me una forta embolicada que havia tingut un Ajuntament del voltant, amb alguns veïns, em descrivia gràficament el desori que s’havia organitzat a la sala de plens de l’Ajuntament i em conclou:
-Es va organitzar un visclabat que Déu n’hi dó!!
A mi em va quedar la paraula. Paraula  que vaig entendre com a sinònim de molt d’enrenou, però no li vaig preguntar exactament què volia dir…
Després, passats uns anys,  llegint l’Amades i el seu Folklore a Catalunya, he conegut el seu significat…. com sempre, molt ilustrador de com, la nostra parla, es va nodrint d’antigalles però que la fan més propera.
Les esposalles de molts pobles de Catalunya, havien de ser comanades per l’Abat dels Boigs. Una figura imprescindible a la gatzara dels casoris.
Era l’home de la parella del darrer  casament de l’any. Aquest tenia, per tot l’any vinent,  el càrrec d’Abat dels Boigs. La seva feina no era altra que embolicar el casament de tots els nuvis del proper any… Si podia, els posava tots els entrebancs per a poder-se casar, els ho impedia amb les més burdes accions… tot però adreçat a fet més facecioses  les noces… I podeu comptar, tot el dia de gatzara i de broma, i a cada casa els donaven el xarel.lo corresponent,  i quan arribaven a final de l’àpat de noces, ja no tocaven ni quarts ni hores… ja ni s’aguantaven drets…. el vinet ja havia fet el seu fet  I és clar, del nítid:
Visca l’Abat!!
es passava a una  llengua que s’entortolligava i s’acabava amb un:
-Visclabat!!!
I així, el nom ha quedat com a sinónim de desori, de gatzara, de forrolla, de batzarria, de desgavell….. en definitiva,  de bona festa passada pel bon vi i bon xarel.lo. !!

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en FRASES FETES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a QUIN VISCLABAT!!

  1. Mart diu:
    Ramon:
    Ara m’has fet recordar que aquesta paraula jo l´he escoltada molt a Sant Celoni de diferentes formes entre elles un “discalabat” i no sabia d’on podia venir.
    Gràcies per la teva informació.
    Una abraçada
    Martí

Deixa un comentari