NO! SI ENCARA EN TINDREM LA CULPA ELS D’ARENYS!!!
Ja ho veia a venir: els diaris ja fa dies que diuen que aquests del color blau arrasaran: immisericordes…. anirem tots a can pistraus!!
I tots a veure-les a venir…. com si plogués, com si només poguéssim ser planyívols! com si només poguéssim condoldre’ns….
I al damunt, el diari Ara hi acaba de posar la cirereta del pastís:
Ens comunica que avui, precisament avui, aquest corifeu dels blaus de la gavina, cap al tard, quan ja sàpiga que ha guanyat i ben guanyat….. es retirarà sol a un cambra i allí, a la vora dels déus, desembolicarà, pausadament, lentament un puro de colossals dimensions: hi retirarà la corona i … Àpali: quina flaire que fan els puros Partagàs!!
I dó!!! Si el nostre compatrici arenyenc en Jaume Partagàs i Ravell no hagués fundat, el 1845 “La Flor de tabacos, Partagás i cia” almenys avui, aquest galifardeu, no xalaria a costes nostres!! Mireu com, els arenyencs, sense voler-ho serem responsables del plaer immens d’aquest camàndula!!
Ai! Mare de Déu quines coses!!!
Que Nostramo no ens ho tingui en compte!!
I n’hi ha uns dels conceptes en la ciència econòmica elemental que semblen tots passar per alt.
Què a més de l’ús racional addient dels recurs, qüestió que sembla que tampoc s’ha complit en el govern del PSOE i de Europa en general, hi ha una qüestió bàsica en economia.
És a dir la primera unitat d’un aliment que es pren en un apat, el grau de satisfacció és més gran que els darrers, doncs satisfa unes necessitats básiques de nutrició i comforme afegeixes unitats, amb un segon plat, un tercer plat i així successivament arriba un moment en que la satisfacció es decreixent i inclús contraproduent per l’organisme.
Això és exactament el que està passant a l’excés de despesa pública i de fiscalitat a Europa alhora que una mala racionalització no addient en l’aplicació de recurs.
Per què en volta de crisi a Europa, hauriem de dir-ne disbarat i disbarat públic.
Paciència Ramon, tal dia farà un any!