La cançó de Hans Beimler

Viatge a Mauthausen 60 anys després

5 de maig de 2005
Sense categoria
0 comentaris

17:30 Sigmund Freud a l’ambaixada espanyola

Hem arribat a l’ambaixada. Recepció oficial, però ningú ha dirigit cap paraula oficial als supervivents i als familiars. Pica-pica i anar fent. No crec que les paraules vagin tan cares. Però deuen ser raons d’estat o que a les legacions encara no ha arribat el tarannà, vés a saber. O potser que es tirar pedres a la pròpia teulada:

Que sé jo… Unes paraules reconeixent la lluita dels deportats i deportades, assumint la implicació de l’Estat espanyol en la deportació (el cunyadíssim Serraño Suñer) i perquè no una disculpa pel retard en el reconeixement de la llarga lluita per la llibertat. No fa pinta de ser complicat. 60 anys després. A part de ser de justícia, és clar… Però ni una paraula… L´ ambaixador no té res a dir?

Tot plegat ja era ben estrany, quan ha aparegut l’agregat cultural com sortint d’un vídeo de la FAES ("Hernan Cortés no va cometre genocidi" dixit) . Una de les nostres ávies, astorada i rient per las butxaques, ha dit: "Caram. Muts i a la gábia". Jo pensava que era càmera oculta, o un ciutadà que s’havia colat, però és pitjor encara… era l’agregat cultural de veritat. Cos diplomàtic.

A la capital del psicoanàlisi, la cosa va de Freud. I és greu…

Pobre Thomas Bernard.

***

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!