MATÍ FENT SONAR LA CAMPANA A SANT CRISTÒFOR DE LA CASTANYA

Foto: Matí a Sant Cristòfor de la Castanya.

De vegades, la vida, ens retorna una part de la joia entrellucada fa ja uns quants anys.
De matinet, amb els meus fills, l’A. i en X.  tots dos ja una realitat present i plaent, hem anat a la recerca d’una part de la muntanya, aquella que, avui, encara em veia en cor de fer….
Un cotxe a Sant Martí del Montseny i l’altre cap a Collformic….
I ara una giragonsa,  ara l’altra, en la millor companyia, mentre i tant la Xon s’havia quedat a preparar el dinar, per a tots, l’avi també, i a esperar-nos que retornessim del lleure dominical, (per ella, la feina dominical) ….
i a poc a poquet, el camí avançava… i ens hem apropat a  Sant Cristòfor de la Castanya, on hem pogut pujar al campanar, com sempre ens deixen els bons masovers, i hem pogut fer repicar les batallades de la campana que ressonaven a la vall, i totes i cadascuna de les batallades  anaven a les boscuries i ens retornaven al nostre encalç, talment com si la vida, plena de giragonses, s’endugués i ens tornés aquests moments que  avui ens permetia gaudir-los nosaltres tres. Sabent, però que l’estima mai és closa i sempre compartida amb els que estimem.

Si us plau, esguardeu les cares rialleres de tots.
Un regal que la vida ens ofereix…
Podeu veure les fotos, clicant aquí…

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en TASTS DE VIDA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari