QUOD NATURA NON DAT SALMANTICA NON PRAESTAT

Foto: Cabdal de l’obra de teatre en preparació Miralls tèrbols.

I  ja hi tornem a ser….
En Jordi Pons, en el centenari del naixement de Ferran de Pol ha fet una obra mestra: adaptar l’obra Marenyenca  de Lluís Ferran de Pol, Miralls tèrbols. Ja us ho he dit altres vegades: una gran novel.la, cal llegir-la, és una joia  poder-la saborejar,  pal.ladejant totes i cadascuna de les paraules… Però d’aquí a transformar-la en una obra de teatre, hi va un gran pas.
Doncs en Jordi, com sempre, ho ha aconseguit….
Ara tot just la comencem… I a servidor de vostès, en Jordi ha pensat que podria fer el personatge d’En Dotres. (ja em plau ja, però penso, com sempre,  que no en seré capaç) Secretari municipal i una rata de sagristia: Us el presento de la ma de l’Angelina, una de les protagonistes de la novel.la:

“Fixem-nos ara en el senyor Dotres. El primer que fa quan arriba és estirar el coll, avançar el nas i flairar l’olor del café. Després s’asseu a la taula i agafa les cartes de qualsevol manera, hi dóna una ràpida llambregada i, sense ordenar-les, les deixa damunt la taula de cap per avall. Agafa l’havà, l’estova delicadament entre els dits tenyits de nicotina; es treu de la butxaca un ganivetet i, amb tota pausa, talla les puntes del puro perquè tiri millor; després l’encén amb una mena de tendresa. Mentrestant ja li han cridat l’atenció perquè tothom ha consultat el seu joc i dit el que fa al cas. Aleshores, apressat, hi dóna un altre cop d’ull, diu el primer que li passa pel cap, i torna a la minuciosa feina d’encendre l’havà a poc a poc. Juga d’esma, i el notari li mou un escàndol o be li etziba:
-Vosté que és tan aficionat a les cites llatines, senyor Dotres, prengui nota d’aquesta:
Quod natura non dat salmantica non praestat– macarrónica insolència que el deixa tan fresc.
Tampoc aquest home no pot ser un jugador, ni bo ni dolent. Estic segura que entre glop i glop de café o de licor i entre pipada i pipada, va pensant en les seves menudes investigacions, en els petits personatges de la seva minúscula epopeia marenyenca. El senyor Dotres sent massa interés per les seves pròpies coses, te massa imaginació, sobretot, per divertir-se jugant. Per això sempre bada.”

I ja ho sabeu: Quod natura non dat salmantica non praestat…. O sigui que si ets ruc… ja pots mirar que t’enllustrin ja, que si l’ase no vol beure!!!! …..

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en TEATRE. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.