L’ENFORCADURA DEL PEDRAFORCA I EL DIABLE

Foto: Pedraforca.

I abans, d’abans, d’abans, el Pedraforca, era el Pedra i gràcies…. No hi havia la forca…. Al cimbell del Pedra hi havia un castell on vivia un senyor d’alló més bó… servia, com Déu mana, als seus serfs., feia justícia justa (mireu que sóna bé, eh!!) En definitiva tenia cura del seu territori i dels seus súbdits….
Però això, que com veieu,  anava bé, va acabar del tot quan un personatge, amb una certa ferum de sofre, fa apareixer i va capgirar el cervell del pobre senyor. I tanta va ser la malvestat que va fer el pobre senyor-titella (en mans del dimoni, ja ho deveu haver endevinat) .
I en aquesta situació, el poble cerca qui l’ajudi… i a tomballons fan que els fats divins malmetin el senyor, el castell i el dimoni… i quan desapareix la pols, el poble contempla astorat, que allà on hi havia una muntanya a dues aigües , va aparèixer la tartera, feta de les pedres del castell en ensulsiada.
Apali, si voleu conèixer la contalla, cliqueu aquí o al dessota.

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari