La trappola
La trappola che non acciuffa niente
El passat dimarts Ferran Mascarell publicava un interessant article, “Federalisme plurinacional“, convidant el PSC a implicar-se en una solució federalista que obligaria a CiU a sortir de la seva ambigüitat nacional. No dubto de la bona fe i les bones maneres de l’article de l’ex-conseller, tot i que el trobo excessivament innocent. El problema de plantejar un sistema federal, no és pas Catalunya, o els partits catalanistes, és una Espanya on mai realment hi ha existit un corrent de pensament que es pugui assemblar en res a un sistema federal. I és cert que existí una esquerra espanyola de caire federal, però el que s’oblida en l’article -és simptomàtic que no hi surt cap nom d’aquest federalisme del segle XIX que es reivindica-, és que aquesta fou d’inspiració marcadament catalana. La Castella castellana mai ha mogut ni un sòl dit en aquesta direcció, i és que és contrari a la seva pròpia essència.
El que he trobat francament divertit és que en “Joan Ferran” pengés l’article al seu bloc amb el títol, MOLT BE FERRAN MASCARELL. Tinc el dubte si el BE sense accentuar és un símptoma d’aprovació, o potser l’està comparant amb un corder. El cert és que aquest senyor és diplomat en història, i si el dia que tocava el federalisme va assistir a classe, hauria de conèixer molt bé el federalisme de “Valentí Almirall” i “Antoni Rovira i Virgili“, i hauria de saber a bastament que aquesta mena de lectures subversives, provocarien en bona part de la milítància socialista uns greus atacs d’hurticària, amb tendència a supurar, en una crosta nacionalista de considerables dimensions.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
No crec que l’article del Mascarell pateixi d’ingenuitat ni d’innocència. Que Ferran el pengi al seu bloc, més del mateix.
A veure: en uns moments on queda palés que la voluntat implícita i explícita del PSOE, es duluïr i reconduir la qüestió nacional catalana a un simple assumpte de “pressió” electoral (anti-PP), a que bé (amb bones paraules) reivindicar el “federalisme”?.
Pero si aquesta gent ho han demostrat per activa i per passiva QUE NO SON FEDERALISTES, que ningú en parla de federalisme excepte els que volen dissimilar una política d’escanyament deliberada. A que bé parlar de Federalisme si no es practica i únicament serveix per omplir alguns llibres (Iceta) o articles (Mascarell). A que bé dir-se federalista si l’últim intent es va saldar amb la sortida de Maragall i la paràlisi estatutària !. A que bé parlar de federalisme si no conec cap quadre que el practiqui més enllà de les reunions “federals” del partit? Si l’Espanya plural es un invent electoralista que no es practica?
L’article de Mascarell adoleix del mateix defecte de un mal propagandista: oblida que tenim memòria, fins i tot, memòria inmediata. Per això no el construeix desde la realitat i la història. Ni tant sols de l’idea, que la projecta al futur, com un espantall propagandista.
Ara i en aquets moments, ens volen vendre “Federalisme”. Ja té collons la cosa.
el PSC té de federalista el que tinc jo d’esquimal… i el PSOE ni això.
PS: Pensa en Bono com a federalista i ja veuràs quin tip de riure et fas !!