El banc dolent: socialitzar les pèrdues a canvi que el sistema financer no s?enfonsi (encara més).
Perquè que no ens enganyin. Un banc dolent és la manera que acaben trobant alguns governs per sanejar el seu sistema financer. Una manera curiosa, diguem-ho tot. Bàsicament, consisteix en què els bancs amb problemes es treguin de sobre els seus actius de risc, productes tòxics que comprometen la seva estabilitat. En el cas espanyol, el totxo.
Un cop constatat que els pisos ja no valen el què els bancs tenen anotat a les seves comptabilitats, això crea un forat enorme. I per tapar-lo apareix el banc dolent, que compra tots aquests actius tòxics. L’operació, no cal dir-ho, la paga el contribuent. I així és com les entitats financeres queden alliberades amb els diners dels altres del llast que elles mateixes van generar.
La idea ve de Suècia, on es va aplicar amb èxit als anys 90. Quan dic amb èxit vull dir que, al final, l’estat va recuperar la inversió inicial, i encara hi va guanyar diners. Aquest és l’exemple que de ben segur se’ns repetirà els propers dies quan parlin del SAREB. És difícil, però, que l’experiència es repeteixi a Espanya, bàsicament perquè aquí costarà molt que els pisos tornin a valdre el que valien (o els diners pels que es venien) abans de la crisi. Ho diu fins i tot Enric Lacalle.
Així que aquesta és l’alternativa que ens presenten per evitar que els bancs caiguin: socialitzar les pèrdues, quedar-nos amb tot el que les entitats ja no volen. Es farà a través del banc dolent, i com deia amb els diners de tots. Uns diners que per cert no tenim. D’aquí el rescat financer europeu d’abans de l’estiu.
D’aquell rescat se’n deriven unes condicions polítiques i econòmiques que paguem tots els ciutadans, per exemple a base de retallades. Això ho paguem nosaltres. I gràcies a la nostra generositat, els bancs, entitats privades, recordem-ho, poden tornar a funcionar.
I potser ens donaran crèdit, ara que es treuen el mort de sobre? No; tenen por que si els hem de tornar a rescatar ja no ens quedin diners.
Això sí, durant els anys de bonança els beneficis no es van socialitzar. Se’ls van quedar els accionistes dels bancs a través dels dividends, per cert bonificats fiscalment. I alguns encara veurien escandalós que aquests mateixos accionistes, els encarregats de vigilar els seus banquers, acabin assumint part de les pèrdues…
pd: per si algú dubta de qui hi guanya amb el banc dolent, ahir Bankia va pujar un 18% a la borsa.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!