ELS SAVIS DEL REI

Foto: Els savis de l’escola d’Atenes, pintura de Rafael Sanzio, pintor de l’escola renaixentista italiana.

Avui, una contalla molt, molt i molt antiga:
Tant que, temps era temps, un rei bondadós, volia trobar la manera de saber governar els seus súbdits. Volia trobar la manera de ser correcte, bonhomiós, però just, bon jan però curós amb les seves decisions…. en definitiva, el rei estava freturós de poder servir bé al seu poble… però ai las!! ningú li ho havia ensenyat… ningú li havia explicat com s’havia de comportar per tal de fer la seva feina amb la cura que calia….
i en aquestes estava,  quan crida tots els savis del regne per tal que l’enllustrin en conèixer les formes de poder comportar-se acuradament pel servei del seu poble. Els savis estan nogensmenys que vint-i-cinc anys per a confegir 100 llibres gruixuts… els presenten al rei.. No li abelleixen massa… passen més anys i els cent llibres es converteixen en 7…
Res, pobre rei, no sap com s’ha de comportar… i quan ja estava a les portes de la mort… el darrer savi viu que quedava,  li porta un llibret ben primet:
Resultat:
En aquesta vida , neixem, patim una mica, gaudim una altra mica, i al final morim: Aquest era el resultat del savi…
I el rei , abans d’expirar…. diu:
i jo encara hi afegeixo:
– En  els llargs anys de govern,  he descobert que en aquesta vida només som alló que donem, alló que perdonem i alló que estimem …. i dita aquesta sentència, va expirar.
Voleu dir que els saberuts i governants d’avui dia han descobert que viure és això:
– Som allò que donem, allò que perdonem i allò que estimem .
Si ho voleu escoltar cliqueu aquí, o al dessota….

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari