L’AVAR, EL CAPTAIRE I EL REI SALOMÓ

Foto: L’avar de Marià Fortuny.

Avui, una contalla molt antiga, on es barreja l’antigor i la modernitat.
Es troben en una posada un captaire i un avar. L’avar vinga a menjar… quina manera d’endrapar!!. No para, les millors menges per a l’avar… mentre i tant el pobre captaire no pot menjar res de res… el dia ha estat escàs de virolla… li prega, li demana, pidola… que l’avar li lliuri algun mos d’aquelles menges tan esplèndides. L’avar li deixa, com a molt, enumar i olorar les menges… el captaire, què voleu…. només flaire…. i al final l’avar, que és massa avar, li presenta la factura per les ensumades que li ha deixat fer… o sigui : a pagar per olorar…. i quan estan discutint aquest fet, passa el rei Salomó  i ha de fer de mediador davant d’un fet tan complicat.
Resultat: que s’ha de pagar la flaire  consumida…. i fa anar al seu tresorer i a cercar la moneda necessària per a pagar… Però ah!!!! això no pot acabar així… i  tal dit tal fet: No acaba així!!!
Si voleu escoltar-la cliqueu aquí, o al dessota..

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari