SERRALLONGA

Diumenge, aquests geganters i altres engrescats d’Arenys de Mar, la varen fer molt i molt grossa!: Varen muntar la filmació d’uns flashmobb (si no es diu així, ja em perdonareu), A l’engrós: 92 gegants vinguts d’arreu, deu càmeres de televisió (algunes en llocs inversemblants, fins i tot volaven la riera….) En fi, festa gran!! Enhorabona per aquesta gent engrescada i engrescadora que, amb pocs mitjans,  son capaços de muntar-ne una d’alló més cofoia…
Tot amb tot, com que trobareu l’explicació en altres llocs, (per exemple aquí a vilaweb) si us sembla us n’explico una de gegants:
Els dos gegants principals (nats a 1955) son en Tallaferro i la Flor d’Alba.(vegeu el cant nové del Canigó de Verdaguer: l’enterro) Pels lectors de Verdaguer no us sonaran estranys els noms. Tallaferro és el comte Bernat de Tallaferro de Canigó…. I Flordeneu és la fada encisadora que l’encercla… I és clar, qui va batejar els gegants a Arenys de Mar (home molt culte) va tenir clar que un Tallaferro a Arenys, d’acord…. ja en som un xic de guerrers… Però una Flordeneu, quan a Sinera només hem vist la neu en comptades ocasions,  era massa. Per això se li canvia el nom i se li posa Flor d’Alba, On sinó neix l’albada de cada dia de cada dia a la nostra Pàtria?: A Sinera prop del mar!.
Ah! I si en voleu d’altra i us mireu bé les seves fesomies podeu veure un actor de l’época Cornel Wilde -el nostrat gegant – I ella no queda clar si van voler fer la Grace Kelly o la Joan Fontaine. Sigui com sigui sembla ser que els nostres predecessors varen voler fer uns gegants únics… I sí, sí… si aneu a algunes festes de gegants en trobareu d’altres semblants. Fixeu-vos amb els de Premià de Mar, que, a 1977, resulta que son iguals…. Què hi farem.. Però els primers els nostrats gegants de 1955.
Visca Sant Zenon!!!!!!….