UNA PASSEJADA AL CEMENTIRI DE SINERA

Foto: Eternitat de Joseph Llimona.

De matinet, amb l’airet viu, sol ja alçat. Matí tranquil, val la pena una passejada pel nostre cementiri.
M’hi portava cercar un prohom arenyenc que aquests dies l’hem tingut a boca de tots. No el trobàvem i gràcies a l’Hug Palou, el nostre arxiver l’hem pogut trobar: La tomba de l’Antoni Torrent, el prohom que ens va aixecar l’Asil.
Si seguiu les fotos que us adjunto, veureu que hi ha un mini reportatge fotogràfic del panteó de la Ignàsia Tarré. La sogra de l’Antonio Torrent…. I si mireu bé, veure que m’he pogut acostar als vidres de la tomba i dins, hi veureu la fotografia de l’Antonio Torrent i de la seva esposa Dolores Vinardell. I també veureu que els vitralls son de la Dolorosa i de Sant Antoni… En fi , tranquila passejada i plaent l’esguard als petits detalls…
Ah i també veureu la tomba de l’Emilia Rovira de Preses que periódicament ens retorna el malestar pel fet que unes mans graponeres van treure la rosa natural (simbol de l’amor excels) per convertir-la en una tomba adotzenada.
Doncs la resposta la teniu, sempre, als seus peus hi trobareu … roses… de plàstic!!!
Encara som a temps a refer la història: A la tomba, única al món, hi havia  hi ha d’haver i s’hi ha de mantenir per a  l’eternitat una rosa natural amb un lleu tel de rosada: Símbol excels de l’amor!!
Apali, si voleu veure les fotos , cliqueu aquí.

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en MARENY-SINERA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari