SERRALLONGA

Sí, sí, heu llegit bé el títol.
Devia ser l’any 1982, feia poc que, com advocat, havia entrat a l’ajuntament de Sinera. S’acostava Carnestoltes. I llavors, carnestoltes a Arenys, feia forrolla, feia goig, que si “pasacalles” que si desfilades, que si balls ben florits i engarlandats, i l’ajuntament col.laborant a “tenti potenti” amb una festa que, torno a repetir, feia patxoca.
Faltaven uns dies per començar la gran festassa local. El neguit de la preparació era dels que feien època. Jo no he estat mai massa fester, però, com que servia la comunitat, doncs, què voleu?. A sirgar com tothom… i si cal: una mica més. I en aquestes estàvem, que rebem una demanda judicial … sabeu de quí… doncs si senyor : premi: de l’SGAE….
Ens demanaven no sé quants calerons endarrerits, de no se quantes festes no abonades, de  no se quantes ballaruques sense pagar (Uy! aquells ajuntaments novells no en sabien de res!!). Doncs res, a contestar la demanda i tal dia farà un any… i ja en parlarem… I quan ja em posava a contestar la demanda ens arriba un altra apèndix (petición de medidas provisionales…) que si no pagàvem el que devíem abans del ball de gala de carnestoltes, doncs això: demanaven a la jutge que prohibís la gran festa….
I les “medidas provisionales” tenien una vistilla prèvia. Cal dir que la Jutge, molt bona professional, i coneguda de feia ja un temps,  estava més preocupada que nosaltres. Em crida i em diu que no hi haurà res a fer si no paguem. S’acosta l’hora de la vista i pugen per les escales tres “armaris” sí tres armaris… dos guardaespatlles de l’advocat: immensos. I el mateix advocat immens.
Buenos dias: castellà tancat. M’empentegen (ho enteneu bé, m’empentegen) i entrem a la vistilla. 
– Que hay que prohibir el baile. Més que demanar, manen.
I  la pobre Jutge que  hi vol trobar un acord. 
– Que no hay acuerdo. 
I al final proposta de la jutge : 
– Que algú de l’Ajuntament es posi a la taquilla i, del preu de cada entrada, en retiri un tant per cent per aquells “senyors” 
I ja em teniu  a mi, que he anat a pocs balls a la meva vida, ficat dins la cofurna  i retirant el tant per cent convingut, com a recaptador de l’SGAE 
Només els haig d’agrair una cosa: Des d’aquell petit mirador, vaig veure cada cosa!: No us podeu imaginar del que es poden disfressar la bona  gent “honorable”, que de dies és seriosa i quan arriba l’hora: 
Vinga, gatzara i amunt i crits. 
Doncs això:
Per unes quantes hores em van ordenar fer de: 
RECAPTADOR DEL’SGAE!