JORDI SURINYACH

Després de dos dies d’ esquí,  aquest matí  ens aixequem amb un dia gris, emboirat i húmid. Decidim que el millor serà dedicar-nos al pànxing,  llegir o  sortir a passejar. A  mig matí i per estirar les cames, pugem  al turó on ens trobem les runes del Castell de Llívia. La Diputació de Girona,  enguany ha continuat les excavacions al fossar del castell o s’han trobat restes de les seves defenses i en concret els projectils de les catapultes que empraven. Les ” boles” del rei nostre senyor han estat arrenglerades al fons del fossar. El castell de Llívia, té el seu origen en el comte Sunifred, pare de  Guifré el Pilós, que va frenar la invasió musulmana  prop de Ribes   a l’ any 839. L’ any 1177 Alfons I va fundar Puigcerdà, fet  que  va jugar en  contra la importància de la vila – antiga capital cerdana-,  si bé gràcies al seu estratègic castell va poder mantenir  la supremacia militar.  El Rei Jaume I, allà per l’ any 1257, va concedir el dret de construir i habitar la falda del castell. Amb la seva mort , la fortalesa  va passar a mans de Jaume II i al Regne de Mallorca del 1267 al 1343. Durant el regnat de Pere el Cerimoniós , per disposició reial de 23 de març de 1351, tot i que Llívia no era  ja la capital de la cerdanya, el seu veguer  residia en el seu castell. La nissaga dels Descatllar ocuparà  el càrrec de veguer fins  a la destrucció del Castell pel rei de França l’ any 1479.