ELS CINC ANIMALONS DE LA GRANJA

Foto: La Granja de Joan Miró.

Avui us enllaço una contalla d’animals.
Poques vegades explico contalles d’animals. Quan s’ho val, però,  si que ho faig…. I avui us n’explico una de molt antiga. Recollida al llibre Contes del Pirineu Català. Penso que és una contalla prou divertida i enllustradora del nostre passat més proper.
Una colla d’animals que veuen com els humans només els tenen per al seu propi gaudi i engreix.
I ells es revolten i se’n van per aquests mons de Déu. I caminant caminant potser troben alló que cerquen:  Una casa tota parada per a ells sols… però la casa te els seus propietaris… ni ells ho saben, ni els propeitaris saben que els han ocupat la casa sense massa miraments…. i al final… la por a alló desconegut… I la por, aquest maleit sentiment que fa, de vegades, ens deixem endur per alló desconegut… o potser massa conegut…
Si voleu, cliqueu aquí, o al dessota, i escoltareu la contalla.

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari