EL PRÍNCEP I EL PETIT (princep)

Foto: Edició del Princep de Maquiavel en català, a l’any 1920.

Aquests dies d’eleccions hom parla, belluga, explica, contrasta…. en fi, tothom hi diu la seva.
Dies després de les eleccions, però encara en plena efervescència de pactes. Un molt bon amic em fa un comentari, com qui  no vol la cosa, per descriure els personatges que lluiten per l’alcaldia d’un poble de les rodalies de Sinera, m’etziba:
“aquest (i aquí cal posar el nom de l’interfecte que nomenarem C.) dorm amb el Príncep de Maquiavel sota el coixí. I aquest (poseu-li E.) dorm amb el Petit Príncep de Saint-Exupéry….
I apali: ja l’hem dita grossa!.
Uns estereotips per anar marxant…
Escolto la presa de possessió d’un alcalde no massa lluny de Sinera… Estem preparats per donar al poble el que el poble vol: Netejarem els carrers, els emblanquinarem, farem alló que el poble vulgui, escoltarem els problemes diaris dels vilatans, els servirem…..
Voleu dir que calien tantes lluites per acabar llegint malament  el Petit Príncep i netejar el planeta….. I voleu dir que val la pena tants anys per no haver ni  entrellucat el Princep ofert als Medicis per Maquiavel, primer estudi del poder entés de forma moderna…….
Si manés, (que no mano gens), obligaria a tots els qui vulguin traginar la cosa pública,  a llegir, i en acabar,  que algú els expliqui que el Petit Príncep és el gran llibre per netejar el cor dels sensibles, i que El Príncep son les beceroles per entendre l’art de la política, l’art del bon govern…
Ah! i cap dels dos s’ha de llegir al peu de lletra: S’han de llegir com tots els llibres: amb el seny que cal per tal que  totes les lectures ens vagin confegint un cos per a poder opinar en propietat.
I que mai dels mais , tornem a  viure dels tòpics…. Potser així ens va …
I  jo no vull cap alcalde que hagi pujat el càrrec per netejar carrers. La neteja dels carrers l’ha de dirigir un bon cap d’àrea i l’ha d’executar la brigada… és clar que si no hem preparat ni les àrees, ni les brigades, llavors sí….  llavors algú ha d’estar quatre anys ocupant  la cadira i netejant carrers…..

I us puc ben assegurar que conec alcaldes brillants, amb seny, amb visió de futur, amb visions engrescadores que entrelluquen el passat i obiren un món millor pels seus convilatans.
Aquests han llegit també Espriu, ja sabeu….
Si et criden a guiar
un breu moment
del mil.lenari pas
de les generacions……

Apali! i que Déu ens faci bons!!!

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en TASTS DE VIDA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari