LA COMPETICIÓ DEL SOL I DEL VENT (contalla)

Foto: Joguets de vent. Cesar Manrique, Lanzarote.

Avui una contalla de l’antigor.
De com es va gestar la primacía del sol per damunt del vent.
Mireu que és cas, un dia el sol i el vent, desvagats com estaven, car al món hi havia poca quitxalla encara,  varen decidir qui dels dos faria que, un pobrissò de solemnitat, es llevés la manta que tot el dia duia el damunt.
Prou que el vent bufa que bufaràs, que si  migjorn, que si mestral, que si xaloc, que si llevant…. i al final… no sabem si el pobret es va treure la capa a causa del vent .

I després,  el sol, amb els seus raigs d’ecalfor comença a llençar el foc  a la terra….
I qui us penseu que va guanyar!?
No us ho sabria dir……
El que si és cert , es que que des d’aquell dia, del Sol en diem l’astre rei…
Apali, cliqueu si la voleu escoltar….

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari