EL SERMÓ DEL RECTOR D’ESPÉS (o com deixar de treballar)

FOTO: Espés de Baix.

Sovint poso la meva mà maldestre al gran llibre d’En Pep Coll: Muntanyes Maleïdes.
Tot i que el recull ho és d’unes contalles del Pirineu profund i de temps reculats… tenen una frescor acabada d’estrenar.
Podeu llegir-lo, gaudir de la murrieria i sornegueria dels seus protagonistes, però de ben segur que hi trobareu una frescor que ja voldrien alguns dels llibres que, pretesament moderns, no ens diuen ni aporten la meitat del que ens aporta aquest llibre.
I avui una contalla, de com els habitants d’Espés, treballadors cosa de no dir, un dia diuen: Prou!, Prou, prou , prou!!!! ja en tenim prou de treballar com mules, volem viure com els senyors, amb l’esquena dreta…. I és clar, qui els pot ajudar és l’unic que deu haver anat a la Universitat d’Hortoneda… o sigui , el rector… I el rector, es prepara pel diumenge un sermó ben agençadet… i des de dalt de la trona, clama:

Gent d’Espés, escolteu bé,

tot lo que ara us diré:
dilluns i dimarts,
festa pels goiats

Cal dir que goiat o gojat vol dir noi o noia d’uns quinze anys….

I continua el sermó, però per a poder-ho saber, haureu de clicar al conte que us adjunto.


El sermo d’espés (1) by serrallonga

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari