Vaig proposar el concepte d’al·loglotisme el 2003, amb l’article “Al·loglotisme, territorialitat i ‘ius linguae’: tres eixos per vertebrar una política lingüística europea top-down”, que apareix dins les Actes del 2n Congrés Europeu sobre Planificació Lingüística, Andorra, 14-16 de novembre del 2001, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 2003.
El concepte ha estat inclòs al Diccionari de Sociolingüística de Jordi
Solé i Camardons.
El concepte es podria glossar com a “ús d’una llengua aliena” i es podria definir com a “política institucional basada en reduir les desigualtats de perícia lingüística entre els membres d’un col·lectiu imposant-los la restricció de no poder parlar en sa llengua materna”. Aplicat a la UE, permetria reduir les llengües de treball a tres o quatre sense incrementar la desigualtat, perquè rarament es pot donar el cas que algú sigui considerat parlant nadiu de quatre llengües. Traducció pràctica: si el parlament europeu té com a llengües de treball l’anglès, el francès, l’alemany i l’espanyol, els anglesos haurien de triar una de les altres tres llengües per adreçar-se a la institució o als seus membres, els espanyols podrien emprar alemany, anglès o francès, i els europarlamentaris catalans qualsevol de les quatre.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!