LES FAVES DE DIJOUS GRAS

Avui, si voleu, podeu escoltar una contalla arenyenca de Mn Palomer.
De com els d’Arenys de Mar (on sinó!) ens varem inventar la introducció de la fava dins el tortell de Dijous Gras. Una experiència interessant i una resultat sorprenent.
Des de llavors…. de quan un “americano” va ser obligat a “retratar-se” i a fer-se càrrec del pagament del tortell del primer dijous de Quaresma.
Com? us preguntareu, Doncs que va ser objecte d’un parany molt ben ordit pel Sr Feliu  i amb ma  mestre d’En Pau de les dolses.
I així, sense que ningú ho prengui en compte… els d’Arenys ens inventem,  la avui nostrada costum de posar una fava al tortell i a qui li toqui, doncs aixó, a pagar el tortell.
AH! el rei, que a qui li toca és coronat, això no sembla que ens ho inventéssim els d’Arenys, eh.! Tampoc ho podem fer tot nosaltres , no??
Apali, si voleu, podeu clicar aquí i escoltar la contalla...

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari