ENTRE DESITJOS I DESIDERÀTUMS

Llegeixo que la vice-presidenta del govern espanyol vol que els editors catalans en català li regalin una rosa. I ha de ser per Sant Jordi. I s’han de fer una foto. I ha de semblar a tothom que Catalunya i Espanya tornen a estimar-se i que el que ha passat fins ara només han estat mals entesos d’un amor massa apassionat.

No entenc perquè la Soraya – que jo vaig veure en unes fotografies vestida d’una manera impactant al suplement dominical de El País – no li demana directament a l’Artur Mas la rosa. Els catalans, en el fons, som molt tòtils i entre això i l’ambient cavalleresc del 23 d’abril no crec que se la negués, malgrat que el drac i la princesa en aquest cas fossin el mateix monstre. Ai vull dir persona. I mira si el president Mas no li volgues donar la rosa, sempre trobaria en Duran disposat al que convingui, perquè ells saben que amb en Duran hi poden comptar sempre (Duran és el cavall de Troia dels espanyolistes al catalanisme ).

Pel que llegeixo als editors catalans en català aquesta idea de la Soraya no els hi ha fet massa gràcia. Es veu que la mossa no els hi cau gaire bé i, a més, pensen que els hi faria baixar les vendes. És lògic. Imagineu una editorial que està fent l’agost a costa de vendre llibres independentistes i que li regala una rosa i una foto a la vice-presidenta del PP. No ho entendria ningú.

Total que, pel que es veu, li han dit a la Soraya que millor que vingui un altre dia, que per Sant Jordi estan molt enfeinats. I que aquell dia ja li portaran tantes roses com convingui. I orquídies si convé. I que podran anar a dinar tots plegats al Via Véneto, però que de fotos, de moment, res de res.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!