SI NO HEU VIST ON ACABA EL MAR (UNA CANÇÓ)

Us enllaço una cançó de jovenesa.

Pretesament melòdica… res d’estridències, amb una lletra senzilla.
Una lletra amb poques paraules. I que parteix d’una pregunta de no saber on acaba el mar, per acabar afirmant que si no heu sentit la sensació més petita, la de sentir plorar un infant, no sabem qué és estimar.
Quan torno a escoltar aquestes cançons,  retorno als inicis de la vida d’adult.
I sempre em pregunto: haurem sabut restar fidels als principis?
A voltes em sembla que si. Però de vegades em planyo de no haver-ho intentat prou.
Si voleu escoltar-la cliqueu aquí, o també a baix.

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CANÇONS. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari