SERRALLONGA

I avui us enllaço un exercici pretesament literari d’una travessa  de cinquanta hores sota el cel de la Garrotxa: Sant Aniol, Talaixà, la Quera el cim del Bassegoda…
Em va quedar una empremta important de la caminada. La vaig recrear  literariament, intentant aportar l’estat d’esperit:  Alló que les cames no veuen….:

Planejant, arribes a coll Joell després de passar per una fageda, on els
ocells matiners refilen, algun crit de puput esgaripa el silenci que ja
et te acostumat la cridòria dels altres ocells menys espectaculars.

Baixant per aquestes feixes, amb el soroll del bosc que es desperta, el
crit de la puput, la cridòria dels ocells petits, el sol que encara no
ha sortit, el verd dels faigs que acompanyen el camí et trasbalsa i vius
un d’aquells moments intensos que les caminades a muntanya, de tant en
tant, t’ofereixen. Et sents com trasbalsat, com si el cel se’t fes
proper, com si el temps i l’espai s’hagués aturat en aquell instant, on
els sentits s’orquestren perquè, tots, sense que n’hi falti cap, et
facin gaudir d’una dimensió no humana, en fi, com si poguessis, només
que t’ho proposessis, encalçar el cel amb les mans.

Si en voleu llegir més, cliqueu aquí.