ESTANY DE SILS: L’ENTRADA A L’INFERN

Foto: Tarda d’un temps rúfol a l’estany de Sils.

De vegades ja passa. Per mor de temes professionals, qualque tarda et pots escapolir de la grisa monotonia del dia a dia.
Per feina has d’anar a algun lloc allunyat del diari atuïment del rosari dels dies, a voltes tots iguals.
I avui, de tornada de feina, he pogut entrellucar l’espai magnífic de la nostra contrada: L’estany de Sils.
En Pere Porter un  pagés del XVII, de Tordera, baquetejat per  la justícia, encapçalat pel cràpula notari Gelmar Bonsoms,  va baixar a l’infern de la ma del mateix dimoni i l’entrada la va fer per Sils. La sortida per Morverdre a Castelló. I a l’infern hi va trobar tot de gent de la justícia i va poder passar comptes a tots els qui, d’alguna manera o altra,  li havien fet la llesca en vida.
I d’aquesta bonica llegenda nostrada,  n’han sortit dues expressions:
Les calderes d’En Pere Botero que veiem als pastorets no son d’altres que les calderes d’en Pere Porter, el pagés que va baixar a l’infern per veure com la gent de la justícia pagava els seus pecats penant per l’Infern.
I l’altra és la coneguda frase : Advocats i procuradors a l’infern de dos en dos. També surt de la mateixa llegenda. Tots els advocats i procuradors mereixien les penes eternes de l’infern!!
Apali. Algun dia l’explicaré, però avui, entrelluqueu  un espai magnífic que tenim molt a prop i que el diari neguit per assolir, de vegades, el no res, ens priva de poder-lo gaudir. 

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en TASTS DE VIDA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari