LO RECTOR DE TORTUÀ
Publicat el 16 de febrer de 2011 per ramonverdaguer
El nostre imaginari no està gaire farcit de contalles pujades de to. Bé, si que n’hi ha, però poques. I a voltes, les que s’expliquen son més brutes que xiroies. Son més obscures que no pas per a gaudi del magí.
Però a voltes, de tant en tant, en surt alguna que es fa dir si senyor!
I sempre cal explicar-les amb un doble sentit, que sigui entenedor per a orelles esmolades que saben entrellucar les mitges paraules i saber treure l’entrellat del doble llenguatge.
Si ho fem així, la contalla es pot explicar per a tothom: des de nens de bolquers fins a jovincells de 150 anys…. o més!!
Només falta que les orelles dels oïdors estiguin netes… i també fa falta que s’estigui disposat a respondre les preguntes dels més petits de la casa quan us preguntin: avi/a: que vol dir posar el Sant a l’armari, o mira com s’encén el buscallot, o que cal anar a pasturar el ruc del rector a les cols de l’Antonieta.
Però, si esteu disposats a respondre aquestes preguntes, escolteu la contalla del rector de Tortuà, a qui per causa d’una conversa massa llarga amb una feligresa, al dessota una figuera, la missa li van llevar.
Apali! Vosaltres mateixos!!!
Però a voltes, de tant en tant, en surt alguna que es fa dir si senyor!
I sempre cal explicar-les amb un doble sentit, que sigui entenedor per a orelles esmolades que saben entrellucar les mitges paraules i saber treure l’entrellat del doble llenguatge.
Si ho fem així, la contalla es pot explicar per a tothom: des de nens de bolquers fins a jovincells de 150 anys…. o més!!
Només falta que les orelles dels oïdors estiguin netes… i també fa falta que s’estigui disposat a respondre les preguntes dels més petits de la casa quan us preguntin: avi/a: que vol dir posar el Sant a l’armari, o mira com s’encén el buscallot, o que cal anar a pasturar el ruc del rector a les cols de l’Antonieta.
Però, si esteu disposats a respondre aquestes preguntes, escolteu la contalla del rector de Tortuà, a qui per causa d’una conversa massa llarga amb una feligresa, al dessota una figuera, la missa li van llevar.
Apali! Vosaltres mateixos!!!
Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari