SALVADOR BALCELLS

DOMÈNEC GARCIA

D’entre el nombrós col·lectiu d’advocats que al llarg dels anys es van ocupar de la defensa jurídica dels independentistes detinguts, empresonats, torturats, condemnats… hi havia de tot, des d’autèntics militants de la causa fins pesseters sense cap ideal o fins i tot sense escrúpols. Que no s’interpreti malament; aquests darrers foren l’excepció i quasi sempre van coincidir amb lletrats triats per la família, no pel mateix detingut.

Allò que més abundava era l’advocat de tarannà progressista, generalment adscrit a despatxos col·lectius, que sense estat pròpiament vinculat a l’independentisme i no dedicant-se només a defensar independentistes, feia d’aquestes causes objectiu preferent, tot i que les garrofes les guanyés més aviat pel vessant del dret laboral, en competència amb les potents assessories jurídiques dels sindicats majoritaris.

A Domènec Garcia se’l podia situar en primera fila d’aquest sector, tot i que el seu despatx no rebutjava cap causa per molt que s’allunyés de l’especialització preferent. Des de l’època universitària que tenia estrets lligams amb les organitzacions independentistes, tot i no haver militat mai a cap. Per això fou sempre l’advocat més sol·licitat quan va caldre nomenar-ne un de comissaria estant, o quan calia una consulta o assessorament.

Com era de suposar, les forces d’ocupació el coneixien bé i li tenien jurada. Era tan popular que s’havia donat el cas de detinguts que no gosaven triar-lo per por que els afectés negativament durant l’estada a les dependències policíaques. Això s’acabà, tanmateix, quan començà a portar policies al banc dels acusats. La mania que li tenien s’encomanà aleshores a alguns jutges, però aconseguí fer-se respectar pels funcionaris de la seguretat de l’estat. 

A més de fer de defensor en judicis polítics, havia col·laborat també molt en la problemàtica de les lluites veïnals. Tot just acabat de llicenciar, ja va tenir el primer enfrontament seriós amb les autoritats. L’associació de veïns del seu barri, on feia d’assessor jurídic, fou suspesa durant sis mesos pel governador civil de torn per haver organitzat una campanya de suport als obrers en vaga de la Seat.

En els judicis per causes de les dites de terrorisme, primer al TOP i després a l’anomenada Audiència Nacional, va tenir sempre actuacions destacades, defensant alguns dels casos més cridaners contra catalans. També va ser el principal promotor, a principis dels vuitanta, de les trobades entre col·lectius obrers de grans empreses del cinturó barceloní i partits independentistes, quan es començava a configurar un front popular patriòtic. D’aquella temptativa, que no durà gaire temps, en sortí força tocat i a partir d’aleshores es desinteressà de qüestions polítiques que no tinguessin relació directa amb causes judicials. 

Una fita en la seva trajectòria fou la d’haver aconseguit la coordinació de diversos advocats d’arreu del país per tal de crear una macro-assessoria amb despatxos a Barcelona, València i Palma. Li van posar moltes traves administratives, però se’n va sortir.

Ha mantingut sempre una molt bona relació amb tothom del món independentista, fins i tot en època d’escissions i ruptures traumàtiques. La seva imparcialitat, en aquests casos, era característica.