EL FOLLET ENTREMALIAT

Avui una de follets. O millor dit, avui una del follet. A totes les cases hi ha uns sorolls peculiars que els estadants de la mateixa coneixen molt bé. Ens familiaritzem amb ells. Vivim amb ells. Nosaltres sabem quins sorolls son i sabem quines tonalitats tenen. Ho sabem tot…..
El que no sabem és que no son sorolls casuals… no!! de cap manera… A cada casa tenim el nostre follet particular… Quan anem a dormir, ell s’aixeca i fa el que vol…. i més….
Ens desendreça la cuina, ens malmet els armaris… ens canvia la roba de lloc….
O sinó,  com creieu que en aixecar-vos, que voldríeu trobar-ho tot endreçat i ho trobeu tot de suc-sobre?? Doncs perquè hi ha follets. Com,  sinó ens passaria això a nosaltres,  si som tan endreçats!! Si som tan curosos!!.
Doncs això…. Que el follet que tenim fa entremaliadures, com les del conte que avui us enllaço!

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari