SERRALLONGA

Desvetlleu-vos. Dalt l’escenari hi ha la vida mateixa. Quí,  (Laura) des de les Barcelones d’asfalt i vida, recerca la felicitat en la pretesa bonesa d’una entrellucada nova vida.. Però,  ai las! que ha d’anar a Comarquinal… l’extrem on la boira serveix  de muralla que priva  l’entrada de nous aires, de noves formes de vida… I la Laura, ingènua… més ingènua que Mme. Bovary que, aquesta  sí que volia cercar la joia de viure immediata. I de l’Anna Ozores a  la Regenta,  que pretén trobar la nova vida en els plecs prohibits  de les sotanes… ella, la Laura,  ha trobat en Tomàs, un hereu de Comarquinal, cràpula, faceciós, maldestre…. però hereu tanmateix … i aquest  li pinta una vida nova en un lloc idílic: la ciutat dels Sants …
Només a l’arribada,  ja veurà que la vida de camp, de salut, de bellesa idilica (el locus amenus dels llatins), no és res més que un clos de passions, de baixes mires, de quotidianetat exempta de la joia que, per uns moments, havia flairat la Laura. No és res més que un mon de Lliboris, de Joanets, de Canonges Grau, que en la seva fastigosa baixesa, situen a la nouvinguda a la seva situació real… res del que té és seu: Li ho han prestat, només per lluir… per a res més….
Ni en Pere Gifreda, l’advocat viatjat i navegat, sabrà entendre el drama d’un cor solitari a la recerca de l’absoluta felicitat… com si la felicitat fos allà al defora, com si la felicitat només es trobés a la Ciutat dels Sants. Com si la felicitat no fos un estat del propi esperit…..
Ai! penosa inocència, que, de bursada,  fa que la Laura es topi de front amb la realitat més dura i prosaica.
Apali, tots a teatre!. Mireu el cartell, si voleu!!