EN XIFRÉ I ELS FANTASMES

Foto: Palau Xifré al Paseo del Prado a Madrid.

Fa uns dies em truca la meva germana, a qui m’estimo molt. I  fa, mofeta:
.- Apa, com que no t’agraden els fantasmes eh!! I em diuen que estàs parlant per radio Arenys explicant l’aparició del fantasma d’En Xifré.
Jo,  astorat!
.- Em truca la meva filla, (també me l’estimo molt!!) i m’etziva:
.- Pare, que em truca la N. i m’explica que,  essent com ets, (aquí una rialleta de murria)  expert en fantasmes, expliques a radio Arenys l’aparició del fantasma d’en Xifré….
I aquí ja em preocupo. I preocupat, molt preocupat perque ni en se res de fantasmes, ni he predicat res de fantasmes a radio Arenys,  ni…..
Em truca en Josep Maria Cano, el bon locutor de radio Arenys.
Em fa cinc centims de l’aparició del fantasma… i ells,  els de Radio Arenys  ho han explicat per antena. I com que jo havia explicat, fa uns anys, la vida de “l’americanu” Xifré,  han passat l’entrevista per antena. Alça manela.!!!.. i la gent que ho escolta,  em fa expert en una cosa de la que no en sabia res.
Ara si… ara m’han explicat que per mor d’unes visites guiades als bunquers i refugis de la guerra a Arenys de Mar, els organitzadors demanen a la casa gran que la brigada netegi el passadís que va servir de refugi i que va des de l’Hospital fins al Xifré… La brigada que hi va  i segons sembla, un treballador en plena feina, veu apareixer un senyor molt tocat i posat i ell,  (el treballador) educat, li fa: “bon día tingui!!” … quan es gira ja no el veu per enlloc… entra en pànic, ho explica a algú. Aquest ho explica a un tercer (sempre però demanant que no en digui res.) … a Arenys aquesta és la consigna  que cal donar per a que, en cinc minuts , ho sàpiga tothomi…. I fins i tot “la rierada” una revista arenyenca,  en parla.
I és clar, els de radio Arenys en volen fer un reportatge farcit i m’hi posen a mi.
I jo que dic….
Sí. Aquests dies he vist fantasmes a l’entorn d’en Xifré. Hem estat uns dies a Madrid i cercant cercant, he constatat que els fantasmes del Gobierno español de l’any 1950, varen aterrar el palauet Xifré al mateix Paseo del Prado, davant per davant del museu. Un palauet d’allò més agençat, pulcre, cosmopolita i un xic pavero (com li agrava a n’en Xifré) i els del Gobierno español, el compren, l’aterren i en construeixen aquesta baluerna tan i tan lletja com és l’edifici del Ministerio de Sanidad.
Aixó si que son fantasmes a l’entorn d’en Xifré : Uns  desgraciats que varen malmetre el  patrimoni (el palau Xifré davant per davant del Prado)  i , sense voler…… en  fan una de les baluernes més lletges de Madrid.
Això sí que són fantasmes!!!!

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en LLAMBREGADES HISTÒRIQUES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari