SERRALLONGA

Foto: el xiprés d’acollida:

Ai que ja ho te la vida diària: Avui, per mor de feina, hem anat a rondar pels encontorns de Gualba. Una casa de propietaris bonhomiosos,: ens han ensenyat una masia rehabilitada amb gust: magnífic… i després hem anat a rondar per les llindes de la casa. Un plaer d’entre setmana.

A l’entrada de la casa he vist el xiprés d’acollida. No em resisteixo a mostrar alguns excrits que he trobat sobre l’acollida del xiprés al Montsney:

Un xiprés vol dir acollida. Dos:  acollida i menjada, i tres fins i  tot dormir…. és clar que si en veieu molts de junts, no ho dubteu: esteu entrant a un cementiri!!

“……..el que fa al Montseny -terreny en el qual ja
hem vist que certs contes expliquen que cal ajudar els pobres que arriben a les
masies- sabem que existia un codi no escrit a través del qual se sabia el que
es podia esperar quan s’arribava al portal d’una masia. Segons Martí Boada
(comunicació personal), si hi havia un xiprer davant la casa es tenia dret a un
petit àpat, el pa i trago, és a dir, vi, pa i una mica d’embotit. Si n’hi havia
dos, llavors es podia esperar tot un àpat complet. Tres xiprers volia dir que,
a més, es tenia el dret de passar-hi la nit. Segons Boada, en la major part de
les masies s’hi trobaven habitacions per hostatjar els treballadors eventuals o
altres visitants. D’altra banda, sempre era possible passar la nit a la
pallissa. Hem de dir que l’any 1997 es va bastir a Granollers, als peus del
Montseny, un centre d’atenció als sense sostre que s’ha fet dir el xiprer: fins
i tot s’ha plantat un d’aquests arbres per tal de simbolitzar el seu rol social
(El 9 nou, 14 d’abril de 1997). La nostra recerca ens indica que aquest costum és
conegut encara avui dia, com a mínim, al Bages, el Vallès, la Garrotxa i al
Montseny, però que el significat exacte del nombre de xiprers varia d’un lloc a
l’altre.”

El tema dels xiprers va ser percebut a la fi del segle XIX
pel poeta i historiador Víctor Balaguer arran d’una visita al massís del
Montseny, però no va aconseguir donar-ne una formulació massa clara (Balaguer,
1893):

“Y por cierto que yo ignoraba, y aquí he sabido, el origen
de este ciprés aislado y único que con tanta frecuencia se ve en las masías y
casas de campo catalanas. Cuando las órdenes religiosas, Briareo de cien
brazos, se extendieron por todas partes dominándolo todo, cuidaron de atraerse
las familias más importantes de la comarca y de hacerse suyos los dueños de las
granjas, caseríos, quintas ó masías. Conquistado ya el dueño de casa, se le
nombraba hermano, y pertenecía desde aquel momento á la germandat ó hermandad
del convento. Entonces, á la puerta de su casa ó en el sitio más visible de su
huerta ó de su patio, allí donde pudiera descollar mejor ó distinguirse más, se
plantaba un ciprés. Esta era la señal de que la casa aquella pertenecía á la
hermandad y que sus puertas se abrían siempre de par en par para los frailes y
monjes transmigrantes ó viajeros que cruzaban por la comarca. También, en
cambio, el dueño tenía posada en el convento” (Balaguer, 1893; pàg. 105).

Apali: Quan goiteu un xiprés a l’entrada d’una masia ja teniu eines per a que us donin estada, menjada i si convé…. dormida.