AMSTERDAM… ON DIUEN QUE LA GENT ES NETA I NOBLE, CULTA, RICA, LLIURE, DESVETLLADA I FELIÇ!

Foto: Canals d’Amsterdam.

Per uns quants dies,  hem sortit de la nostra diària lluita pel pa. I quins dies!… mentre i tant a la pell de brau plovia, ventava, llampegava…. nosaltres estàvem ben asolellats a la ciutat bruta i plana. (No la raimoniana, sino la del nord). I quins dies més plaents…. llevat de … massa bicicletes.. et surten de per tot arreu. No pots controlar-les, vénen del nord, del sud, de mar enllà… i la feina és esquivar-les. Però això rai.. no te cap importància,  si pots passejar per aquests carrers a primera hora, on el sol planeja baix.. i la boirina fa els carrers amables. I els canals et saluden amb flors engarlandades.. I les esglésies conviuen amb el barri roig, on les meuques estan al darrera de les vitrines d’Amsterdam  i et trobes el museu de Van Gogh que et saluda des de la follia creadora del pintor foll: foll?.  I la casa eixuta i emocionadora de l’Anna Frank, signe d’una follia anorreadora. I la casa que fa un metre d’amplada. I les cases que no tenen mitgera: Ai! que per un advocat català, enfarfegat sempre per explicar als jutges novells què és i què representa una paret mitgera: I de cop, allà no en ténen: cada casa és un món per ella mateixa i recolzada al damunt de grans troncs que les suporten. I que no es podreixen,  car no tenen contacte amb l’oxígen. I una ciutat que, per mantenir-se, cada dia ha de renovellar 600.000 litres d’aigua. I que el mar està pel damunt de la terra. I fins i tot sembla que tothom sigui jove. I a les esglésies no hi ha sants: ni Sant Roc, ni ningú…(només Sant Martí Bisbe treu el capcirell, si el cerqueu bé!) i les tulipes les trobeu per tot arreu…. I per unes quantes hores ens varem sentir lliures. Oh! quin goig poder fer una passejada familiar!.
Ah! i si voleu,  podeu veure uns instants holandesos. Avui plens de color!.

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en TASTS DE VIDA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari