JOAN TRIADÚ HA MORT: RESPECTE, SILENCI… i… OBSTINATS, TORNEM-HI!

Foto: Església de Sant Andreu de Llavaneres.

Llavaneres és el poble on vaig néixer.. On vaig començar a entrellucar aquest món tan complex i tan engrescador… D’infant, les monges, amb Sor Margarita que ens ensenyava a començar a ser persones. I l’escoltisme, I Mn Brustenga, Mn Jaume Castro, Mn Pere Farriol… i … també el Dr Joan Colomines i els seus fills: en Joan Ramon, En Jordi.. l’Agustí.. Eren estiuejants..(nosaltes en deiem “Senyors”), pero ells, juntament amb alguns d’altres eren els més semblants a nosaltres… gens tibats… propers…Amb en Joan Ramon vàrem ser amics de veritat.. era una màquina, no deixava ni un moment de respir.. i a casa del Dr Colomines hi trobàvem recer.. Hi havia llibres, (ai las!,tan escassos en aquella època) i el sentíem parlar, quin goig.. I de tant en tant, veiem l’Ermengol Passola.. i sabíem com començava la Nova cançó, i muntàvem festivals amb els Setze Jutges.. I venia en Guillem d’Efak…i reunions, i entrellucar un món nou, i descobríem la nova cançó… i jo començava a cantar… i a totes aquestes,  alguna vegada, de la  mà d’aquests estiuejants, baixàvem a Barcelona a escoltar algun que altre recital. Creieu que me’n va fer de bé, anar a un recital al CICF, el centre impulsat per en Triadú. Cantaven alguns cantants novells i en Llach.. penso que era un  dels primers recitals que va fer (un plom!, creieu-me! sort que les cançons eren passables, però ell, dalt de l’escenari, era un plom!, no m’ho tingueu en compte… jo he estat sempre raimonià….). I allí vaig saber de l’existència de la resistència dels nostres corifeus. En Triadú va aparèixer, auster, cara adusta.. però batallador, en Joan Ramon me’l va senyalar… el vaig veure de lluny…. Avui he llegit un article del President Pujol: Era un obstinat!. Aquesta és la paraula: un obstinat que, obstinadament, ens anava educant….
En queden,  d’obstinats?.
Doncs això: obstinats! uniu-vos, que si no no farem pas res!.
Descansi en pau… però no gaire… que la seva obstinació no ens deixi!.
I com que era poeta, us enllaço un poema dit per ell mateix:
Poema al matí.
Reseu una oració per la seva ànima… però demaneu que el seu exemple obstinat no ens deixi a nosaltres!!!
 

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en TASTS DE VIDA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a JOAN TRIADÚ HA MORT: RESPECTE, SILENCI… i… OBSTINATS, TORNEM-HI!

  1. Agust diu:
    He llegit ara aquest teu escrit, moltes gràcies per la referència tan amable. Sóc dels obstinats, també.

Deixa un comentari