HISTÒRIES DE LA RÀDIO (LA D’ARENYS DE MAR, EH!)

Corrien les calendes del mes de setembre de l’any del Senyor de 1979, en una irreductible vila encerclada de turons, de les vores de la nostra mar mediterrània, un grup d’esforçats guerrers de la cultura, (sic)  capitanejats per un jovincell nomenat Toni Esteve, van posar en marxa la primera ràdio municipal de la Catalunya catalana.
Mireu que és cas però que, com a tot naixement, de primer hi havia d’haver l’engendrament. I si la ràdio naixia el mes de setembre, el mes de juliol anterior, els de Convergència, ja n’havien fet un tastet per la festa Major de Sant Zenon.
En recordança d’aquesta història, la Isabel Artero (magnífica persona, gran professional i molt bona amiga) em va voler fer una entrevista en la que hi recordés els primers passos de la ràdio de Sinera. Obviament des de la meva humil  perspectiva.
Si voleu, podeu escoltar la conversa  i veureu com eren els començaments de la primera ràdio municipal de Catalunya. (Aquests dies en fa, nogensmenys, que 31 anys!!)
Com tots els començaments, no va ser pas fàcil, certament… però d’il.lusió se’n vessava molta!!!.

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en TASTS DE VIDA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari