LO CAMÍ DEL CEL (RONDALLA)

Foto: Verge amb nen (Murillo, Palazzo Pitti, Florència)

Avui us enllaço la rondalla “Lo camí del cel”, recollida per en Francesc Maspons i Labrós, en el seu recull “Lo rondallaire” editat per editorial Barcino l’any 1930.
Veureu que és una rondalla de les més correctes: Una rondalla per a transmetre el valor de les bones obres, la bondat per damunt de la maldat i  actuant així, trobareu el camí del cel.
De no actuar com cal, us veureu abocats a les penes eternes del Xibalbà o a les calderes d’En Pere Botero… I si us porteu mig bé, o sigui, ni carn ni peix, penareu pels segles dels segles al purgatori fins que una ànima caritativa us en tregui.
I qui us mostrarà el camí del cel….? doncs una dona de faccions formoses amb el seu infant, que, com ja deureu endevinar, no és altra que la Mare de Déu.
Apali, si la voleu escoltar, feu un petit silenci i cliqueu al dessota!.

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari