SERRALLONGA

Ja sabeu que, de Zenons, a l’Estat Espanyol en tinc documentats uns quants, pocs… A Catalunya, el nostre de Sinera, el de Viver i Serrateix i l’ornabec de Sant Zenon del Castell de Sant “Fernando” de Figueres. A les españes, tinc el de Luzaga, Fuencaliente de Medinaceli, La  Poveda de Soria, Salas de Bureba, Herrera de Pisuerga el de Cehegin de Murcia (aquest un xic dubtós que sigui el nostre) i el d’Ojacastro…
Aquest any en volia veure uns quants, però les informacions que vaig obtenir dels capellans de Salas de Bureba, Herrera de Pisuerga i La Poveda de Soria foren descoratjadores… “Mire no venga.. no tenemos ninguna imagen.. las reliquias sabemos que estan peró no tienen nombre”… en fi.. un xic poc engrescador per anar-hi. No així a Ojacastro que, gracies al seu capella Mn Desiré Kizunga, em va indicar que sí, que em podria obrir l’església, sempre que, abans d’anar-hi el truqués.
Tal dit tal fet…. Un xic accidentada la nostra anada a Ojacastro, hi anàrem el dia 18 d’agost, el 17 s’havia mort el Sagristà  Dn. Agapito Crespo i l’enterraven el mateix 18. Aquell mateix dia ja varen nomenar Don Rufino Marín … En fi, que ja ens teniu a la tarda, hora convinguda, abans de l’enterrament,  a l’Església. Desgraciadament no varem poder saludar a Mn Desiré, però ens feu d’anfitrió Don Rufino … Estrenava càrrec… tenia ja preparat el petit panegíric  que volia llegir a l’enterro de l’Agapito, ens el llegeix . Tenia  unes ganes de garlar impressionants.. Ens recita poemes (no us penseu, tenien la seva gràcia). Només recordo una dita collida a l’atzar quan ens etziba: “Yo no soy Rafael Alberti, ni Camilo José Cela, puesto que yo no fuí a la Escuela”,
Gràcies al Sr Rufino podem veure l’esglesía: Immensa baluerna, desendreçada: qué voleu, un poble d’escassos 100 habitants i dues bones senyores que la netegen.. podem passejar per tot el recinte.. Corprenedor veure la imatge del nostre Sant Zenon, encara la tenen a “las andas”. No l’han tornat a l’altar, el 9 de juliol encara és massa proper. Al seu costat altres dos sants màrtirs que també sacrificaren a Aigues Salvias a Roma Sant Agricola i Sant Vidal… I també, i això si que ens va fer goig, varem trobar (no podia ser d’altra manera!!) a Sant Roc, amb un toc de peregrí compostelà, però tanmateix Sant Roc…
I a la tarda amb un sol impressionant al defora, dins l’església servem el silenci necessari al lloc sagrat, només trencat per la nostra conversa…. I acostant-se l’hora de l’enterro de l’Agapito, ens va semblar que nosaltres no podíem destorbar la cerimònia intima del darrer adéu al sagristà d’Ojacastro i ens varem retirar discretament.
Molt agraïts a la gent d’Església que ens va fer fàcil la nostra troballa.
Perdoneu que us digui que no podem afirmar el mateix de la gent de l’Ajuntament, davant per davant de l’Església, de ben segur que deuen ser uns magnífics servidors de la cosa pública, però no van moure ni un dit xic del peu per poder trobar a Mn Desiré, ni quan els varem fer saber que érem d’una Vila (de les poques, molt poques,) que també teníem Sant Zenon van fer cap alegroia… De ben segur que sentien ploure un dia de sol brillant a la Vall de l’Oja. Que Déu els faci bons!!…
Podeu veure les fotos, clicant aquí. …