ARENYS DE MUNT, UN ANY DESPRÉS

Foto: L’arbre vinclat pel pes de la justícia.

Avui, un any després, hem anat, amb la meva filla, a fer tat a Arenys de Munt. Un any després de xalar de valent, veient com fèiem vibrar i tensar la corda més profunda dels sentiments de país, hem tornat a veure i viure com ho pelen  els nostres veïns de dalt.
Alegria, festa, joia, no es dissimulava el somriure i la complicitat de tots els que hi erem (per cert, més dels que comptavem trobar-hi).
Si escoltàveu les converses però, sentíeu un deix de neguit per la malastrugança d’aquest país nostrat,  en el que sempre ens fan perdre el nord els personalismes de quatre patums. Que si ara no toca, que si jo ja tinc les llistes, que si jo havia arribat primer….
Hi hem trobat bona gent, de la gent que ha fet molt per aquest país i que no surten als diaris, de la gent que treballa cada dia perquè tot sigui més profitós, però ai las! com que no hi havia els de la tevetres no hi havia les patums.
I diem:  per a quí  vetllen les  nostrades patums?. No serà  que vetllen pel seu diari sou pel negre pa?. O potser diuen que vetllen pel pa del nostre país..? . Si vetllessin pel pa del país, es deixarien de “collonades” que diria mestre Pla i aniríem allà on hem d’anar i seríem allà on hem de ser .. en fí qué hi farem….
I en tornant a Sinera, hem anat a buscar l’avi, perquè vingués, com cada diumenge,  a dinar a casa, i hem passat per davant del nostrat palau de justícia. Hem vist com “l’arbre” continua vinclat pel pes de la justícia, amb fulles verdes, aixó si, però vinclat. El pes de la gran baluerna de la justícia encara el te anorreat….
I hem pensat….. mira, l’andrómina anorrea l’arbre i nosaltres ens enfarfeguem discutint si son llops, cadells o caderneres…
Què hi farem…….
No n’aprendrem mai?.

ADDENDA: Aquesta nit, a les noticies de la tevetrés han donat un petit tast de la trobada d’Arenys de Munt: Hi havia uns quants corifeus… però, mireu que és cas, em reafirmen amb el que he dit al matí.:
.. a un dels corifeus l’enganxen les càmeres quan ja havia signat un paper (de ben segur el compromís d’Arenys de Munt), algú li fa notar que hi ha les càmeres, s’ajup tot prest i torna a fer veure que signa…. ai! mare de Déu,  quina feinada que tindrem amb aquest personal!!

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en TASTS DE VIDA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a ARENYS DE MUNT, UN ANY DESPRÉS

  1. Mart diu:

    Per si no en tenies coneixement, l’impulsor de la consulta d’Arenys de Munt, un tal Ximenes ha publicat un llibre amb l’esgrescador títol “D’Arenys de Munt al cel” quasi res.

Deixa un comentari