“…DONDE LA GALLINA CANTÓ DESPUÉS DE ASADA…”

Foto: Galliner amb un gall i una gallina (obviament blancs) a Santo Domingo de la Calzada.

I quines coses que es veuen anant per aquests mons de Déu!. Goiteu que a Santo Domingo de la Calzada, al capçal del riu Oja,  tenen al dedins de l’església catedral, un galliner amb dos galls blancs en recordança d’una llegenda (que ells conten com a realitat) que ocorregué a uns peregrins alemanys que en passar per (la calzada, o sigui el camí de Santiago) van fer nit a Sant Domingo i varen anar a cercar posada… i una vaileta de la posada s’enamorà del jovincell alemany… en demanar-li “favors” aquest els hi negà… ella, venjativa que era,  li va fer pagar tan car que el van penjar a la forca…. I mireu que és cas, un cop penjat , els pares van a Sant Jaume de Galicia i en tornar, mireu que és cas, el vailet era tan viu com “la gallina asada” que es menjava el justícia… i aquí vingué el miracle.
Apali, si ho voleu , cliqueu al dessota i escoltareu la contalla….

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari