EL NOI CURT DE GAMBALS

Foto: En Jonàs i en Mataties dels Pastorets de Mataró.

I una de fresca!!: No us van manar mai, quan éreu petits, d’ anar a cercar una cosa i per tal de no oblidar-la l’havíeu d’anar repetint pel camí: Una terça de peix, una terça de peix, una ter…. i així fins l’infinit, o fins que arribàveu a la peixateria i ja se us havia oblidat el que us havien manat d’anar a cercar.
Us en recordeu?.
Doncs això és el que li va passar a l’heroi del nostre conte…
De tant repetir la cantarella, només li va portar que problemes i alguna plantofada… i si no, cliqueu i ho comproveu vosaltres mateixos….

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari