EL JUTGE I EL DIMONI

Foto: l’Infern, fresc a la catedral d’Orvieto de Luca Signorelli.

I ara que entrem en periode estival, en periode de bullida general, d’escalfors ingents, de terribles patiments,  de xafogors immenses, bó serà baixar a l’infern de la mà d’en banyeta i acompanyat d’un jutge dolent.
Que Déu ens lliuri de les males persones, i si son jutges dolents que encara ens en deslliuri més!. I aquí podeu escoltar com un jutge és portat d’una revolada a l’infern de la mà del dimoni gros!.
Apali, a cremar eternament a les calderes d’en Pere Botero!! (altrament en Pere Porter, la història del qual algun dia explicarem.)
I si voleu escoltar la contalla, vosaltres mateixos, prengueu un lloc fresc, que esteu a punt d’entrar a les canderes del Xibalbà!!

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari