UN FRARE AL LLIT DE LA MINYONA
Publicat el 28 d'abril de 2010 per ramonverdaguer
Avui una de molt tradicional. De com, una paraula, patrimoni del poble , pot designar un fòtil: el ruc. En un altra poble pot voler dir una altra cosa: un frare. I un altre, d’un poble de més enllà, es pot significar com un ase.
Totes aquestes paraules volen significar el que diuen, però també volen dir alguna altra cosa.
I avui, una contalla de com les paraules poden portar a confusions facecioses.
I aquí veureu que un frare pot acabar baldat anant d’un llit a un altre, quan en realitat el que s’havia de canviar de llit era el ruc… o potser l’ase… o potser un escalfallits….
Però el que tragina la minyona és el frare…
Quin embolic! Si ho voleu saber, pitgeu la contalla i veureu com el frare acaba al llit de la minyona.
Totes aquestes paraules volen significar el que diuen, però també volen dir alguna altra cosa.
I avui, una contalla de com les paraules poden portar a confusions facecioses.
I aquí veureu que un frare pot acabar baldat anant d’un llit a un altre, quan en realitat el que s’havia de canviar de llit era el ruc… o potser l’ase… o potser un escalfallits….
Però el que tragina la minyona és el frare…
Quin embolic! Si ho voleu saber, pitgeu la contalla i veureu com el frare acaba al llit de la minyona.
Publicat dins de CONTES | Deixa un comentari