Una bruixa em regala això i, malgrat jo no tingui escombra, volo de tornar-ho a sentir. Imaginar escombres que volen pel cel sense motor ni propulsió de cap mena és com pensar que és possible que creixin arbres als menjadors de les cases de ciutadans normals, comuns, sense atributs… és a dir, creure i pensar que el desordre social actual (que ells anomenen cínicament ordre) és pot subvertir bufant i fent ampolles. I totes sabem que això és així, que no només és possible sinó que resulta absolutament recomanable.