EL JAI QUE VOLIA ANAR A ESCOLA

Imatge: Autoretrat de Francesc Gimeno (Tortosa, 1858 – Barcelona, 1927)

I avui us enllaço la contalla del “L’avi que volia anar a escola”. Les nostres contalles, rondalles i llegendes, quasi sempre aporten un plus de moralització. No sempre entesa com a moral cristiana. Sinó exemplificar algun aspecte de les nostres vivències.
En aquesta, veureu com les prèdiques d’un pare fan forat al fill, encara que aquesta prèdica que, de ben segur es va fer a l’edat infantil del fill, és recorda pel fill molt avnaçada la seva vida. Atèn a les explicacions paternes quan ja està a la vellesa.
I davant d’una maltempsada, vol fer-li cas i vol tornar a escola.
Apali, si la voleu escoltar, cliqueu aquí.

Quant a ramonverdaguer

Si hagués de trobar un sol mot per definir-me, diria: aprenent. Aprenent de viure, d'estimar, d'escoltar, de donar, de fruir, de descobrir, de llegir, d'estudiar, de pensar, de parlar, d'escriure, de mirar, de sentir, ... Aprendre, sempre aprendre. I si em demaneu un lema, posaré la mà al sac d'en Salvat Papasseit i diré: Al llavi una flor i l'espasa ferma!
Aquesta entrada ha esta publicada en CONTES. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari